Vull ignorar per un segon el meu voltant, per tornar a aquell precís moment en què el món es girà. Aquest moment on el meu minut de glòria es va tornar en el pitjor, on el meu somriure es va transformar en una vall de llàgrimes, on no volia descarregar tot aquest mal que sentia i volia guardar per a mi. I aquí estic, i em pregunto perquè tant de patiment? Per què tanta decepció? Perquè tanta ràbia interior? I penso que la resposta està en l'interior del meu cor on no puc entrar per fòbia al sofriment.
No hay comentarios:
Publicar un comentario