Mis sueños..

Estoy aquí en mi habitación, entre estas cuatro paredes y los recuerdos me van invadiendo uno tras otro. Y cuando llego a un recuerdo mi mundo se para y pienso en lo que se ha quedado, en si va a continuar. Y empiezo a soñar, empiezo a soñar como me gustaría que acabara todo. Y en verdad me dan igual los momentos lo único que me importa es la persona que aparece, ahí a mi lado.

Podría escribir mil cosas de aquella persona que hacia dos días que no tocaba con los pies en el suelo. Su cabeza pensaba mucho y el miedo volvía a invadir su corazón. Cuando pasa por una situación diferente,dónde los sentimientos eran lo importante , es decir que lo que contaba era arriesgar sin tener ninguna posibilidad de ganar, ella se hacía pequeña. Tan pequeña que prefería refugiarse en un baño de lágrimas y hacerse creer que no sentía nada,que luchar por lo que quería. Ella solo quería dejar de sufrir pero aun así sufría de las dos maneras. Una por no haber hecho nada y la segunda por tener miedo a perder .

Palos, que te da la vida...

Llego ayer con toda la alegría del mundo después de haber pasado unas 24 horas,en un terrible bus, solo con ganas de verte y me dan la noticia de que ya no estás, que te has ido y que nunca volverás. Que no podré a volver a oír tu voz, sentir el calor de tu piel...Ahora solo pido que estés bien y que nunca olvides que a pesar de que no estuviera aquí te quiero mucho y nunca te olvidaré. Abuela,siempre.

Deixa't portar...

Saps? Al món hi ha coses inexplicables. Un dia el món és rosa i l'altre és negre. Agafa't de la mà d'algú que vulguis, no importa el lloc no el moment, només recolza't en ella i deixa que el món flueixi fins que els vostres llavis arribin fer l'espurna de l'amor, on els vostres cossos acabin sent un. Tanca els ulls i sobretot deixa't portar. 

Patir..

Vull obrir el meu cor, i que realment em digui..què és el què sent, però ell es tanca i es tanca i l'únic que em diu és: fes i digués el què realment sents en cada moment, encara que per tu sigui difícil. Vaig passant el dia a dia, i em pregunto què seria de mí si realment fes allò correcte, si no tingués por del què vendrè després, si les coses fossin més fàcils... Ara ja entenc què és el què passa a les persones que realment han patit per amor...

mira'm...

Mira’m, respira i somriu. Mira’m d’una manera enamoradissa, directa i intencionada, aconsegueix aturar el meu món de la manera que sempre ho fas. Introdueix-me dins del teu caos, convida’m a veure el món des dels teus ulls. Respira de forma tranquila i regala’m tendresa. Explica’m el què vas viure i què en serà de la teva vida. Pensa, i sent l’espurna de la vida dins teu: fes-la créixer sempre que puguis. Atura el teu món entre paraules ofegades, i quan et sentis segura, parla (i menja’t el món amb el pes que tindrà cada paraula que parlaràs). Perquè com més em parles, més necessito que em parlis. Perquè quan em parles noto el vèrtig dins del meu estòmag, i el cel sota els meus peus (però les teves paraules –poc a poc i mentre em va passant nerviosisme de sentir la teva presència aprop- m’omplen i em posen els peus a terra). Parla’m d’amor o del temps, parla’m d’aprenentatge o de somnis; parla’m de que se t’escapa el temps i recorda’m que el rellotge no dóna cap treva. Parla, que jo t’escoltaré il•luminat per cada una de les teves paraules. Que atraparé cada un dels gestos que fas per construir nous horitzons. Parla, que estudiaré cada cantonada de la teva ànima per poder-la fer més meva.
I quan tot ho hagis parlat et diré:
-Saps què hi ha coses que no es parlen? –sense entendre del tot el significat de les meves paraules- Tu m’entens, jo sé que tu m’entens.
I buscaré més enllà de les teves pupil•les la complicitat que la meva confiança exigirà (i ni jo mateix acabaré d’entendre’m). Buscaré en els teus llavis un somriure, i trobaràs en els meus la màgia que sempre havia desitjat regalar-te.
Si us plau no t’espantis, però ara voldria dir-te que ho ets tot per mi, que jo vull ser tot teu -et diré, però les teves orelles només aconseguiran sentir els sorollosos i intensos batecs que el meu cor farà-.
I et demanaré que parlis, tot i que aleshores els dos sabrem que hi ha coses que no es parlen (i que podrem no parlar-nos).
Abans de tot, però, t’hauré d’advertir que sóc tot el què puc donar-te i que serem el temps que ens queda. I t'hauré de confessar que amb tu, hauré pogut anar molt més enllà de la lluna sense cap més necessitat que ser prés d'emocions, sensacions i sentiments.

sinceritat i honestadat.

És un expulsió de sentiments, d'odi, ràbia, impotència, ganes de demostrar al món que no m'equivoc, però no puc. Desig que arribi el dia en què tot es destapi, on no hi hagi ningú que pugui amagar res dolent, que sigui sincera abans que res, és a dir, que no valgui més el quedar bé que l'ésser honest.